martes, 17 de abril de 2018

                                        QUATRE OCTAVES I MITJA



Quatre octaves i mitja és un projecte de creació escènica ideat per les coreògrafes  Mónica Muntaner i Rosa Muñoz.

La Mónica Muntaner és a més codirectora, dinamitzadora i programadora a Barcelona, de l'espai creatiu i d'investigació La Poderosa . La Rosa Muñoz ha estat directora junt amb L'Andrés Corchero , de la companyia de dansa Raravis, companyia resident durant 8 anys a l'Estruch de Sabadell.

Aquesta proposta té com a eines principals de treball, la veu, el text, la poesia, i el llenguatge de cos. El tronc i guió de la peça, en procès de creació, és la vida d'en Jeff Buckley, una promesa musical de bellesa eterna i virtuós de la veu nascut als Estats Units. En Jeff va néixer al 1966 i va morir en misterioses circumstàncies als 30 anys. Això el va catapultar a la categoria de mite , un ídol que es caracteritzava per la seva peculiar sensibilitat i emotivitat en la interpretació. Només va arribar a publicar un álbum titolat GRACE, considerat una obra mestre.
Quatre octaves i mitja és la veu d'en Jeff Buckley, la seva cara aniñada, les seves cançons sobrecollidores, la seva paraula, la nostra poesia, els nostres textos...la nostra veu i les nostres cançons. El nostre petit i humil ritual-homenatge davant la seva estranya vida, caótica, atzarosa i triste.

El títol Quatre octaves i mitja, fa referència a la tesitura vocal d'en Jeff Buckley. La vida d'en Jeff Buckley ens a serveix com a base per desgranar i fer incursions en temes com la melanconia, la vellesa, la mort, l'amor,  l'atzar, la tristesa, el humor,... A través de la seva vida , utilitzarem imatges visuals i poètiques, per expressar la nostre pròpia. A través de la seva tragèdia , la nostre admiració cap a ell ens fa parlar de la idealització de l'amor i de la joventut, i a través d'en Jeff i la seva vida arribem a parlar d'icones vitals com Edith Piaff o Florinda Chico. 




 
Partim d'una proposta de la Mónica Muntaner i d'una necessitat poètica i emocional d'expressar el moment vital de les coreògrafes. De repassar potser tot lo viscut, les músiques que ens han agradat , les accions escèniques que més ens han motivat o més ens representen. Els moments  inacabats. Els interessos conjunts i els individualsI i portar-lo tot a un lloc nou, sempre nou. A un lloc fresc i molt sincer.

Col.laborar juntes és una manera de resituar-nos, de refrescar, de que aparegui tot allò que s'ha quedat gravat a la memòria de la pell, del cos , del cortex. De confiar en la capacitat. I confiar en el que som , la suma de materials, expressions i llenguatge.

 Els últims interessos de les dues creadores tenen en comú la recerca d'un cos en un àmbit quotidià però que d'una manera o una altre és exposat. Aquesta exposició "natural" mantè quelcom d'estrany e interessant, provocador. Aquesta provocació parteix de les dues intencions diferenciades, el cos que mostra i l'observador. El primer es absorbit per una mirada que sembla que no busca lo artístic i realitza una autopsia freda i analítica . 



JEFF BUCKLEY

En Jeff Buckley ens fascina, com ens fascina la vida de la gent, les biografies, la vida de la Edith Piaff o de la Florinda Chicco. Estudiem les coincidències i l'atzar , els creuaments , els paral.lelismes de situacions viscudes , els llocs repetits en temps diferents, les dates i els números que juguen com en un tablero màgic. L'amor, el temps que corre, la mort, els nois joves, l'amor i els nois joves, la vida i els nois joves, el desig i els nois joves, la son i els nois joves. La vida d'ells igual que la nostra. 


LA MELANCOLIA

En Jeff va mirar el carrer, tot lo llarg, a una banda i a l'altre.
Desert.
Volia retenir la forma dels balcons, els arbres, el color del terra, les rajoles, els rètols de les 3 botigues que hi havien. Un garatge, uns graffitis a la paret, una senyora que es despentina amb el vent, el so d'algun programa de tele que s'escapa per alguna finestra.
Silencis.

No volia anar a gravar

Volia anar a fer voltes
Volia tocar la guitarra,
Volia sentir Led Zeppelin
Volia escoltar els Jane's Addiction

En Jeff es va ficar al riu Wolf
vestit i amb botes
el van trobar despullat i mort.



L'EROTISME

M'hagués agradat llepar-li,
ensumar la olor que feia,
fer-li un petò a la galta,
respirar al seu costat,
cuinar per a ell,
fer un conte al llit abans d'anar a dormir,.
Que fos el meu segon marit.


A TU no t’he dibuixat.

Que em besis com si fos peix
Que Em tragues com  la Cerveza
I que el teu dit polze em doni plaer com una presa

sort , pot , mor

Que la teva pell no s’amagui

Que et mosseguis la llengua
Que et moguis SERP
I que vinguis vestit de morena, rossa o pèl-roja

Adoro la teva part femenina



LA POR, LA MORT

Les botes d'en Jeff eren negres de pell, de 5cm de taló, amb hebilles i tachadures de metall brillant, molt brillant, una mica en punta. 12 cm de canya.
Primer les va tacar de fang caminant per la vora del riu. El fang va tapar tota la lluentor d'aquelles botes. Aquelles botes no eren de temporada, les havia heretat del seu pare, en Tim Buckley, alcohòlic i drogadicte.  
Va arribar tard a conèixer al seu pare, va arribar tard a Memphis, va arribar tard a escoltar a en Van Morrison, va arribar tard quan havia quedat amb el seu amic Keith Foti, van arribar els dos tard al rio Wolf aquella nit. En Jeff va arribar tard a sortir del riu.




EDITH PIAFF I LES CRIATURES CELESTIALS

En Jeff va fer el millor concert de la seva vida al 1995 a l'Olympia de París, lloc on havia triomfat la Edith Piaf. La Edith distingia ,com totes les dones , 8 tons de vermell diferents, 8 tipus de morfina i 8 caràcters d'home jove que li agradaven.  La Florinda Chico, en canvi, només es va casar una vegada , amb un noi 30 anys més jove que ella i van viure prou feliços. A la dona li va estranyar que un noi tan jove li tirés la canya,  pero se lió la manta a la cabeza que se dice.













Jo dono gràcies a Déu perquè existeixin els nois joves




LA VEU, ELS COVERS, LES VERSIONS, LES INFLUÈNCIES

En aquesta proposta treballem els llenguatges de la veu i el cos. Com en Jeff Buckley disfrutem dels covers i les versions i utilitzem temes de Cristina Rosenvinge o Natalia Lafourcade. Temes que ens resulten per la seva expressió i sensibilitat molt aprop del món i l'imaginari sobre en Jeff Buckley.




ELS TEXTOS, LA POESIA
(Els poemes que hem escrit)

  

EL COS, LA MÍMICA, EL LLENGUATGE

La investigació en el llenguatge del moviment és una de les primordials característiques d'aquest treball. Volem establir 2 líneas.
Per una banda indaguem en la simbologia dels gestos mímics, la representació d'accions molt quotidianes fins a arribar a un absurd o a una confusió, la imitació de la "dansa" , la simulació, la identificació. Ens interessa la recerca del moviment i la seva transmutació a partir de gestos definits i accions molt concretes com endreçar roba, preparar un cafè , menjar, netejar la pols, vestir-se, fumar una cigarreta etc...Aquests moviments ens porten a dibuixar un espai fictici on situar tota la nostra acció. Un espai que és una casa, una habitació, algun lloc íntim i molt reconeixible per fer del nostre refugi, l'estructura que ens protegeix.  Aquests moviments que formen part de la vida i la qüotidianitat ens permeten apropar-nos a la vida d'en Jeff, a la nostra pròpia vida, a l'admiració per la simplicitat, a imaginar com seria el seu dia a dia, a imaginar com és de proper al nostre dia a dia. 
Aquest món de moviments es desdibuixa a vegades, d'altres és molt clar, perquè ens sembla molt interessant buscar l'expressió física i crear un llenguatge a partir de moviments senzills i reconeixibles, per crear el caos i l'ambigüitat. Crear seqüències molt curtes que desapareixen, crear seqüències repetides com llistats interminables numèrics o de noms. 
Per una altra banda els números, allò que segueix etern, que dona continuitat, que no acaba, plà com una línea horitzontal, allò que ens porta a viure eternament com en un loop, o a la mort si deixem de contar. Els números i el temps que enmarquen el principi i la fí de la nostra vida. Cada número és una acció vapuleada i moldejada a la vegada per l'atzar i la imperfecció.



 
LA MÓNICA MUNTANER










 





LA ROSA MUÑOZ 


 













LES RESIDÈNCIES I CALENDARI ASSAJOS

No hay comentarios:

Publicar un comentario