miércoles, 4 de abril de 2018

quatre octaves i mitja

En Jeff va mirar el carrer, tot lo llarg, a una banda i a l'altre.
Desert.
Volia retenir la forma dels balcons, els arbres, el color del terra, les rajoles, els rètols de les 3 botigues que hi havien. Un garatge, uns graffitis a la paret, una senyora que es despentina amb el vent, el so d'algun programa de tele que s'escapa per alguna finestra.
Silencis.

No volia anar a gravar

Volia anar a fer voltes
Volia tocar la guitarra,
Volia sentir Led Zeppelin
Volia escoltar els Jane's Addiction
(Mímica quotidiana, vestir-se, o esmorzar o fumar un cigarro....)


En Jeff es va ficar al riu Wolf
vestit i amb botes
el van trobar despullat i mort. 
Sin prisa
Sin besos
Sin ropa
Sin sueño
sin ojos
sin vida
M'hagués agradat llepar-li,
ensumar la olor que feia,
fer-li un petò a la galta,
respirar al seu costat,
cuinar per a ell,
fer un conte al llit abans d'anar a dormir,.
Que fos el meu segon marit.

De amarte yo no me cansaba
ni de subir la calle
ni del helado de menta
diez, veinte, treinta.

Ahora subo una montaña
muerdo piedras, bebo arañas
y un helado de castañas


Si em rento les dents, morirà algú.
Si camino a poc a poc sobre el terra mullat, morirà algú.
Si deixo de contar números, el 11, el 12, el 13, el 14...algú morirà. La paraula salvadora és "infinit". Deixo congelat sobre el meu cap un núvol de números. L'endemà continuarem amb el 15, el 16, el 17... potser a l'autobús.

Les botes d'en Jeff eren negres de pell, de 5cm de taló, amb hebilles i tachadures de metall brillant, molt brillant, una mica en punta. 12 cm de canya.
Primer les va tacar de fang caminant per la vora del riu. El fang va tapar tota la lluentor d'aquelles botes. Aquelles botes no eren de temporada, les havia heretat del seu pare, en Tim Buckley, alcohòlic i drogadicte.  
Va arribar tard a conèixer al seu pare, va arribar tard a Memphis, va arribar tard a escoltar a en Van Morrison, va arribar tard quan havia quedat amb el seu amic Keith Foti, van arribar els dos tard al rio Wolf aquella nit. En Jeff va arribar tard a sortir del riu. 
(text de Llego tarde??)


En Jeff va fer el millor concert de la seva vida al 1995 a l'Olympia de París, lloc on havia triomfat la Edith Piaf. La Edith distingia ,com totes les dones , 8 tons de vermell diferents, 8 tipus de morfina i 8 caràcters d'home jove que li agradaven.  La Florinda Chico, en canvi, només es va casar una vegada , amb un noi 30 anys més jove que ella i van viure prou feliços. A la dona li va estranyar que un noi tan jove li tirés la canya,  pero se lió la manta a la cabeza que se dice.
(coreografia d'ulls)

Jo dono gràcies a Déu perquè existeixin els nois joves
(Hallelujah)


No hay comentarios:

Publicar un comentario