Aquesta proposta és una col.laboració entre la Universitat de Belles Arts, alguns professors de dibuix del moviment amb els que he col.laborat des de fa anys com a model, i alguns alumnes dibuixants.
La meva relació amb la Facultat i el dibuix data de 1998 quan vaig començar a treballar com a model de dibuix figuratiu i de moviment a les diferents classes. La relació de tot el que jo feia allà amb el fet escènic és absoluta i em va començar a inquietar i a interessar moltíssim tot el que em provocava a nivell reflexiu i com a pràctica ,la feina que estava desenvolupant i compartint amb els alumnes. Des de llavors el meu món coreogràfic es basa molt en el treball de les posicions , de les figures. La fredor, la lleugeresa, la no expressió, els temps d'exposició, el cos i la seva intenssitat nula...
He decidit fer una recerca sobre tota aquesta experiència meva, sobre el que significa l'acció de posar per uns dibuixants, sobre el que té d'escènic aquesta acció sense desenvolupar-se en un escenari i sense públic, només "treballadors-practicants d'art". Hi han dues opcions de presentació:
-com a peça escènica
-com a video
Es una peça on imagino una ballarina tota l’estona despullada. A l’escena tot un seguit de tarimes o plataformes de diferents mides on la model-ballarina realitza les seves figures i desenvolupa un seguit d’accions d’intercanvi i comunicació amb uns dibuixants que están distribuits lliurament per l’escenari .També hi han uns altres dibuixants virtuals, irreals, que apareixen projectats, és un video-creació que juga amb els primers plans dels alumnes d’una classe-taller de dibuix a la Facultat, tot son cares que miren amb deteniment alguna cosa , que alcen la vista, però mai es veu l’objecte observat, semblen cares del misticisme per la seva inclinació cap amunt, com sent atrapats per un objecte en adoració. La meva relació d’anys amb la Universitat de Belles Arts em permet proposar aquesta col.laboració i disposar d’ alumnes que participaran d’aquesta proposta.
CONFIDENCIAS és el títol d’una pel.lícula de
Visconti on un vell professor és
invaït per una familia pudent i de bones maneres, però que abusen i
s’instal.len pràcticament al palau on viu el professor. Durant tota la
pel.lícula persisteix una gran ambiguitat entre les relacions i el invaït
és invasor i el invasor és invaït, no queda mai clar qui odia o qui estima ,
segurament tots passen per tots dos sentiments en algún moment. El rol del model i del dibuixant també es va intercanviant a estones .
Amb el suport
L'espai de creació La Poderosa i l'espai Erre que Erre i l'Estruch de Sabadell
No hay comentarios:
Publicar un comentario