PICNIC SESSIONS MADRID

Quatre Octaves i Mitja - Antic Teatre 28-31 Març 2019

A vegades pensem que son els més fachas, o certs extraterrestres, els que tenen un comportament d’infravaloració cap a la dona, però no és així. Hi és en el llenguatge, en les mirades, en les olives, en les anxoves, en les bromes , en la televisió , en els llibres , en el forn , en la perruquera, al semàfor, en la familia, en Mortadelo i en Carpanta, en els teus amics , al teatre, dins la síndria, en aquella xirimoia , a la classe de costura, en els gats, als edificis , a la nevera , dins el bolígraf, a l’intestí, en el cabell, en les cireres, en las migas, en el salmorejo, al pa amb tomata, al tint caoba, en les dents, en la piscina, a la tarja del metro, als pòsters , en les bambes, en el vent, a les finestres, al vermell, dins el taronja fluixet, en el riure, en un barret, en cada arruga, als pulmons, als garbanzos o cigrons, sota un arbre, al tiet que es posa a manosejar-te al cotxe aparcat on jugues a perseguir monstres ,porque a la familia no se le rechista y porque es normal, al fonoll i al romero en flor, als motors, a les ulleres, al perdó, a la redemció, al sacrifici, a les mans, en una mosca… En tot, en tot som de segona classe, tan ancestralment, que no sabem percebre-ho ni explicar-ho , tan subtilment que no es nota la gravetat ni el despreci . Objetos bonitos por un tiempo, luego objetos perdidos. I el que ens agrada fer no ho hem de deixar de fer , ni deixar de ser dones ni velles, ni deixar de cuidar o de besar, ni comportar-nos més “fortes”. Només hem d’estar segures que això té un valor suprem. Jo no lluitaré per explicar-li a algú una cosa tan òbvia, ni em barallaré. Prefereixo el silenci , no el silenci d’amagar la ràbia i que baixi a l’estòmac, no el silenci de la por, sinó el silenci de me resbala, de no voy a entretenerme a descargarte un discurso estructurado de antropología e historia, el silenci de no sé por donde empezar chaval, el silenci de estar por encima, el silenci de peor para ellos, el silenci de déjame en paz. El silenci de caminar amb pantalons ajustats i vels transparents flotant i travessant un pont, con jazmines en el pelo y flores en la cara, airosa caminaba la flor de la canela.

Només respira I somriu.

Festival Salmon

Lo peor...

Lo peor no es morirse
Lo peor es morir con tu culo en cola por limpiar
Lo peor es ese perfume de anciano
que no tiene que ver con lavarse
MIERDA

Jeff tuvo mucha suerte
serà un bello eterno en nuestra cabeza

Lo peor es no ver esa calle
Lo peor es no poner más la tele
Lo peor es no limpiar la cocina después de usarla
Platos, encimera, suelo
Lo peor es no reconocer la casa

Jeff tuvo mucha suerte
Nosotras comemos tan sano
que no tendremos más remedio que vivir
más, más, más, más y más
MIERDA

Tenemos la cabeza tan bien amueblada
y más, más, más, más, más
MIERDA

Permitamos que salga el monstruo,
seguiremos comiendo sano
Permitamos que salga el payaso roto
que se alimenta de papilla

Jeff tuvo muuuuuuuuucha suerte
conserva sus abdominales
Son muchos años con olor a flores en la ducha
para que ahora nos limpien el culo
No somos más que un culo en cola por limpiar
MIERDA

La intro

Bona nit
Moltes gràcies per venir

El que veureu aquesta nit està basat en un encàrrec que ens va fer el Cesc Gay, però no  l'hem entregat perquè no ens pagava prou diners.

Pausa

Nosaltres , la Mónica Muntaner i la Rosa Muñoz, som de la generació del Linda i el Super superman de Miguel Bosé.
Feia molt de temps que teníem el desig de treballar juntes . Per això vam estar recopilant informació sobre el que estaven fents els artistes joves més innovadors, vam anar a veure espectacles, vam mirar videos a youtube i vam estar llegint biografies de personatges malditos per agafar algun tipus d'inspiració..

Jeff Buckley (1966-1997) cantautor nord-americà de folk rock, gran promesa de la música i conegut per la seva peculiar tessitura de veu i la seva sensibilitat en la interpretació.

Al final vam decidir que el que més ens venia de gust era fer un concert.

Nosaltres no sabem res de música, no sabem tocar cap instrument, però ens agrada vestir-nos com les estrelles del rock, pujar a un escenari , fer poses i que ens facin moltes fotos.

Ens agrada mirar  i veure cinc mil persones cridant i saltant davant nostre
Cinc mil persones desmaiant-se als teus peus et poden trastocar el cap , però una de sola també pot fer-ho.

També ens agrada beure, a mi més que a la Rosa , que li agrada més la Mirinda de taronja.

El que volem fer aquesta nit és un no-concert

Pausa

Tots hem bordejat algun cop el precipici per culpa d'una persona
A tots se'ns ha mort ofegat algú en un riu.

Abans de morir , despentinada i guapa , amb cara d'haver-me drogat alguna vegada , vull fer un concert
4,5,6,7.